Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

INSCRIPCIONS PER INTERNET
Aquest procediment d'inscripció solmanet és vàlid per als socis de l'AEEF amb llicència anual de la FEEC.

Podreu accedir al formulari d'inscripcions del 06 al d'abril, haureu de CLICAR AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, del 06 al 09 d'abril, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres, al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 25 €, els no socis + 5 per ser soci temporal + 7 per llicència temporal, si cal.

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 7 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 25+7 = 32 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+7= 12 euros, és a dir, hauran de pagar 25+12=37 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 25+5 = 30 euros.
Segons la normativa vigent, les entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, i que no disposinb de la llicència corresponent de la FEEC, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Mapa i perfil de desnivells de l'itinerari (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Pinós
El terme municipal de Pinós és un clar exponent de l'altiplà solsonenc: la part central del terme conforma una mena d'espina dorsal de terres altes (situades entre els 700 i 800 m d'altitud) que el recorre de nord a sud i fa de partió d'aigües entre les conques del Llobregat i del Segre. Així, la banda occidental del municipi és tributària del Llobregós i s'assoleix la cota més baixa a 510 m d'altitud en el punt on la riera de Mantellí deixa el terme, a l'extrem sud-oest del terme mentre que el cantó oriental del municipi està conformat per territoris tributaris del Cardener i assoleixen la seva cota mínima als 475 m d'altitud a la confluència de la riera de Vallmanya amb la riera de Matamargó. Val a dir, però, que a la cota mínima del terme municipal s'assoleix a l'enclavament de Malagarriga, ja que quan el Cardener el deixa enrere ho fa a 338 m d'altitud.

Santa Maria de Pinós
Té planta rectangular, està cobert de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal. El portal, al bell mig de l'austera façana, repeteix la fórmula del frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb capitells dòrics sobre massisses pilastres. Un òcul il·lumina l'interior de l'església i dos parells de finestres rectangulars a banda i banda de la porta són les úniques obertures de l'edifici.
Al cambril hi ha la talla policromada de la Mare de Déu de Pinós, barroca. Formava part d'un retaule que es va perdre l'any 1939. A sobre l'altar també es pot observar un fragment del retaule barroc amb l'escena de la trobada de la Verge.
Fou edificat l'any 1312 pels hospitalers. El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que es va construcció l'hostal i la casa. El comanador de Cervera, l'Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d'aquest santuari.




Creu de terme de Pinós
Creu de pedra llatina, col·locada sobre un octògon en cornises i sobrealçat en una pilastra de sis cares. Tot el conjunt de la creu reposa a partir del fust en una gran base poligonal i en uns esgraons de planta circular i poligonal.
La part més interessant de la creu és el nus o llanterna, situat entre el fust (o arbre poligonal) i la creu. És l'element del conjunt decorat amb elements figuratius: vuit personatges, molt malmesos i de difícil identificació, ocupen cadascuna de les vuit cares del nus, col·locats sota petits arcs de mig punt. Podria tractar-se d'un tema que al·ludís al pelegrinatge.
La creu de terme va ser col·locada davant mateix del Santuari i de l'hostal i al peu d'una cruïlla de camins.

Centre Geogràfic de Catalunya
El Centre geogràfic de Catalunya es troba senyalitzat dalt d'un petit turó de 930,60 metres d'altitud sobre el nivell del mar que està situat a molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós.
La senyalització consisteix en un edicle que serveix de mirador i que té, a dalt, una rosa dels vents tallada en un bloc de pedra. Aquesta rosa dels vents està il·lustrada amb diversos símbols de Catalunya. Va ser esculpida l'any 1993.
En realitat, estudis geogràfics recents, segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el situen a 4,8 quilòmetres de distància d'aquest punt senyalitzat, concretament a Cuiner. Aquest punt també es troba dins del terme de Pinós.

Claret
El poble de Claret, conegut també per Claret de Figuerola o Claret de Pagesos, és un petit nucli nascut en l'època alt medieval a redós de l’antic castell, situat a la part alta del poble, i de l’església romànica de Santa Maria, a la part baixa, on es conserva una làpida funerària escrita en llatí que data de 1292. Destaquen, també, els tres sarcòfags medievals situats sobre l’antic fossar.
Està format per una desena de cases, la major part d'elles restaurades com a segona residència. L'indret va ser repoblat al segle XI, època en la qual es va construir el castell i l'església de Santa Maria.
L'any 1968 es va incorporar al municipi de Torà.

Santa Maria de Claret
És un edifici de planta rectangular, d'una sola nau i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada i culmina a l'est amb l'absis. A la façana nord, hi ha l'entrada, amb arc de mig punt adovellat. A l'esquerra de l'entrada, hi ha un llarg banc de pedra. En aquesta façana a la part superior hi ha un sobre alçament amb una balconada amb barana de fusta de fac tura posterior al temple original. Al mur oest hi ha un contrafort i un ull de bou, i culmina la façana el campanar d'espadanya de dues obertures; a sobre té un frontó on hi ha una petita obertura de mig punt. A la façana est hi ha l'absis semicircular, amb una finestra d'una sola esqueixada. A l'interior, un arc absidal obre la nau. Hi ha dues capelles a cada lateral. L'interior és arrebossat i pintat de blau.
Documentada ja l'any 1139, quan Bernat de Claret deixa a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret, la meitat dels homes que hi habitaven, la meitat de la dominicatura que hi tenien els antics senyors del lloc, la meitat del terme del castell, tant dels camps conreats com dels erms i l'església de Claret. També hi ha notícies de l'església els anys 1150, 1180 i el 1931.




Fontanet
El castell està esmentat el 17 de març del 1030 en un document de venda que feu el bisbe d'Urgell.
Ramon i Berenguer vengué un alou en el castell de Fontanet al bisbe d'Urgell, pel preu de 500 sous i a l'escriptura cita també els termes de l'Aguda i Torà. L'església de Sant Miquel antigament era sufragània de Sant Pere del Castell de Figuerola.
Al segle XV el senyor temporal del castell de Fontanet és a Bernat de Camporrells. Al segle XVI, Fontanet està comprès dintre la Vegueria Comtal de Segarra de Cardona, la capitalitat de la qual és la vila de Torà, amb 14 cases habitades.
Al segle XVII Fontanet tenia terme propi i els comuns de Torà i Fontanet tingueren una llarga disputa sobre les fites dels termes.
Els especialistes convenen que Fontanet és una fossilització toponímica d'un antic col·lectiu, com a substantiu comú, que designava, al igual que el seu femení "fontaneda", un "grup de fontanes".



Sant Miquel de Fontanet
Edifici d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó capçada a llevant i un absis decorat exteriorment amb un fris d'arcuacions cegues i lesenes, on s'hi trobaren restes de decoració pictòrica. Té 7 metres d'amplada i 17,10 de llargària i està orientada cap a l'est. El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta.
El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII. El mur de ponent és coronat per un campanar no romànic de cadireta de doble finestral. Al pis de l'església hi ha tres sepultures sense lauda. A l'entrar hi ha una gran i artística reixa de ferro forjat de dues esberles que tanca la petita capella de les fonts baptismals.
En el 1679 es va allargar un tram per la part de ponent i es va construir l'actual campanar d'espadanya de dos finestrals i l’acollidor porxo davant de l'actual porta. La primitiva porta romànica d'arcada de mig punt adovellat, situada a la paret que dona a migdia, es va descobrir l'any 1987 durant les obres de restauració.
En l'ampliació es van obrir dues capelles a cada banda i es construí un retaule de guix, amb tres capelles a la part mitjana.
L'església parroquial de Sant Miquel és el punt que aglutina una població disseminada en masies.