Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Pou de la Figuera, 15 bxs. 08003 Barcelona

PRESENTACIÓ

El fet que en el mes de gener s'acabi la realització de la Via Augusta, en aquest cas, la variant de la costa i que en el mes de febrer sigui la realització del GR 92 el que s'acabi, ha comportat un canvi, important, en la proposta d'activitats als nostres associats i amics.

Per al 2026 la proposta, un cop s'hagin fet les darreres sortides del GR 92 i de la Via Augusta, és de realitzar excursions per Catalunya sense que necessàriament hagi d'existir un lligam entre elles, com era el cas en les activitats que properament es completaran.

Quan aquesta opció ja no sigui vàlida s'instrumentarà un sistema d'enllaços solament per accedir a la documentació històrica d'aquestes activitats, per tant despareixeran del menú d'aquest web i solament estaran a nivell de consulta. Llavors, tota la informació de les excursions la trobareu en aquesta pàgina.

Podeu accedir a la info de GR 92 i Via Augusta si cliqueu AQUÍ
Accés a l'Històric d'Activitats

PROPERA EXCURSIÓ Cliqueu aquí

CALENDARI D'EXCURSIONS PER AL 2026

07 de febrer.-  La Ràpita - les Cases d'Alcanar - riu la Sénia (GR 92)
21 de febrer.- Castellcir, castell de Centelles i Sant Martí de Centelles
07 de març.-  Rupit, Salt de Sallent i Rupi
21 de març.- La Pobla de Claramunt, santuari de Coll Bas i Santa Margarida de Montbui
11 d'abril.-  Santuari de Pinós, Claret i Fontanet
25 d'abril.- Tavèrnoles, Sabassona, Fussimanya i Sant Pere de Casserres
16 de maig.-  Gósol, coll de Tarrers, el Collell, refugi Estasén i Saldes
30 de maig.-  Cantonigròs - santuari de Cabrera – Cantonigròs
13 de juny.-  Vallcebre - Cingles de Vallcebre – Vallcebre
19 de setembre.- Montblanc - l'Espluga de Francolí - monestir de Poblet 
03 d'octubre.-  Montserrat, Sant Miquel, Sant Joan, Sant Jeroni i monestir
14 de novembre.-  Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
19 de desembre.-  Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós

Cal recordar que les activitats de Marxa Nòrdica seguiran amb el mateix tractament que fins ara i amb la seva pàgina pròpia en aquest web.

Cal tenir en compte que això és un projecte i que per diferents circumstàncies s'hi poden produir canvis.
Per informació o algun aclariment podeu trucar a Secretaria de l'entitat: 623 422 942

PROPERA EXCURSIÓ

Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

INSCRIPCIONS PER INTERNET
Aquest procediment d'inscripció solmanet és vàlid per als socis de l'AEEF amb llicència anual de la FEEC.
Podreu accedir al formulari d'inscripcions del 28 de setembre a l'1 d'octubre, haureu de CLICAR AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, del 28 de setembre a l'1 d'octubre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres, al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 25 €, els no socis (si cal + 5 per ser soci temporal + 7 per llicència temporal).

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 7 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 25+7 = 32 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 5+7= 12 euros, és a dir, hauran de pagar 25+12=37 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 25+5 = 30 euros.
Segons la normativa vigent, les entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, i que no disposinb de la llicència corresponent de la FEEC, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Mapa i perfil de desnivells de l'itinerari (cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Monestir de Montserrat
És un símbol per a Catalunya i ha esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per a turistes.
El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, tenia 68 habitants.
L'origen del monestir és incert, però se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l'abat Oliba, de Ripoll. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i l’abat Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.
El segle següent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident, el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Avinyó. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, l'11 de març de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.

Creu de Sant Miquel
És una creu monumental situada dalt d'un penya-segat, al camí de Sant Miquel, a uns 100 metres de la Capella de Sant Miquel.
La creu és de ferro forjat que descansa sobre una basa graonada de pedra. Al voltant hi ha una placeta i una barana de ferro que tanca el complex. Des d'aquest indret es pot gaudir d'una vista panoràmica extraordinària que abraça des dels Pirineus fins al delta del Llobregat.
Fou plantada durant les festes jubilars de l'any 1931 en substitució d'una més senzilla existent en aquest indret.

Capella/ermita de Sant Miquel
Està dedicada a l'arcàngel Miquel, patró de la muntanya. És de planta rectangular i té la capçalera semicircular. La teulada és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana i teules àrabs. La façana té un portal trilític de pedra i està flanquejada per dos pilars i coronada amb un petit campanar d'espadanya, sense campana. L'edifici està parcialment envoltat per un banc i un porxo més moderns, aguantat per columnes cilíndriques fetes amb conglomerat montserratí, i cobert amb una teulada de bigues i teules. A l'interior hi ha un altar amb una representació pictòrica de Sant Miquel. Al davant hi ha una creu de terme de ferro col·locada damunt d'un peu i un pilar de pedra.
Segons la tradició el segle III ja existia una capella en aquest indret. El lloc on està situada la capella de sant Miquel la llegenda explica que s'hi trobava un antic temple romà de Venus.
Fou aterrada durant la guerra del Francès, anys 1811-1812, pel governador militar de Montserrat, amb la missió i responsabilitat de preparar la defensa de la muntanya, per impedir que els ocupants la utilitzessin com a parapet. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, es va beneir una nova capella erigida damunt de les antigues runes, amb una creu de terme enfront.

Pla de les Taràntules
En aquest pla hi ha l'estació superior del funicular de Sant Joan. El funicular fou inaugurat l'any 1918 i posteriorment fou remodelat dues vegades: el 1926 i el 1997. El seu traçat, amb pendents del 65%, supera un desnivell de 250 metres amb un recorregut de 500 metres. Des de l'estació superior es poden visitar les ermites de l'entorn, entre les quals destaquen la de Sant Joan i la de Sant Onofre. També es pot anar fins a Sant Jeroni, el camí passa pel peu de Les Gorres i enfila fins al punt més alt de Montserrat.

Ermita de sant Joan Baptista
Era una ermita ben orientada, amb bones vistes i habitacions espaioses.
Per la seva ubicació i característiques era un lloc on es retiraren alguns abats.
L’ermita està construïda tot aprofitant una gran balma.
El rei Felip II dinà en aquesta ermita el 10 de juliol de 1599. Els francesos la destruïren l’any 1812. Des de llavors restà abandonada fins l’any 1858.
Al segle XX un restaurant ocupà part de l’espai de l’ermita. Segons les cròniques de l’època en aquest restaurant era famós pel seu arròs a la catalana.
Al segle XIX es construí la nova ermita en\nun replà allunyat de les roques proper a l'emplaçament de l'antiga.
A principis del segle XX s’hi adossà un edifici que es va utilitzar com a restaurant. També shi construí un mirador amb vistes esplèndides sobre el vessant sud de Montserrat. Posteriorment el restaurant fou abandonat.
El 1899 es bastí la capella de Sant Joan en un replà pròxim, més avall de l'emplaçament original. És una construcció aïllada i allunyada de les roques que té les seves pròpies parets, una teulada i un petit campanar. És un lloc ideal per a copsar el contrast entre l'austeritat de les antigues ermites i la solidesa de les construccions més recents. Ja al segle xx, amb l'èxit del funicular, l'indret visqué encara noves transformacions.

Cim de Sant Jeroni
És el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. És a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia i de Marganell i Monistrol de Montserrat al Bages.
Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001) i es considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia.
Aquest cim va formar part de la colla de vèrtexs on es van prendre dades i s'hi van fer triangulacions, a finals del Segle XVIII, per mesurar amb precisió el meridià terrestre que passa per Dunkerque, París i Barcelona.
El senyal per triangular es va bastir enmig de la porta de la capella. Això va contribuir a determinar la longitud del metre.

Pla dels Ocells
És un indret de pas únicament identificable per un monòlit que trobarem al final del pla, un monòlit de pedra de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre amb un fragment del Benedicite, càntic del llibre de Daniel (Dn 3,57-88), al·lusiu a l’indret: Benedicite omnes volucres coeli. Domino (Dn 3,80) “Beneïu el Senyor, tots els ocells”. El pla és un ampli indret punt de trobada del torrent de santa Maria  i de cinc camins.
Just passat aquest lloc, començaran de nou els trams cimentats que es barregen amb les escales, que a partir d'aquest punt i gairebé fins al final del recorregut trepitjarem; tot el tram d'escales es conegut com "les escales dels pobres".
Aquest nom prové del fet que en temps passats prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons.
Les escales ens duran fins la plaça de Santa Anna i des i després arribarem a la font del Portal o del Miracle.

Pas dels Francesos
El pas tan singular, que abans de la Guerra del Francès era conegut com l'estret de Gibraltar o Trencabarralons, és el camí que baixa/puja del Monestir de Montserrat al lloc conegut com la plaça de Santa Maria, a la part alta del massís de Montserrat.
L'indret inicialment s'anomena les Escales dels Pobres, en record del cementiri homònim, que a la seva antiga base hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.
El nom actual recorda el lloc per on van passar els francesos quan van envair la muntanya. Diu la llegenda que anaven guiats per un traïdor de la terra que coneixia bé tots els viaranys de la serralada. La primera escopetada que van engegar els catalans va tocar de ple al traïdor que no havia tingut escrúpol de vendre's a l'enemic pel diners. El seu cos va caure rodolant per la muntanya i va anar a parar daltabaix d'un cingle. Al caure se li van escapar els diners que havia cobrat per la seva traïdoria que, com que eren de mal just, en escampar-se van tornar-se pedres perquè ningú no caigués en la temptació de voler-los recolliri no es condemnés com va fer-ho ell.

PROPERES ACTIVITATS:

14 de novembre.-  Fageda d'en Jordà i Volcans de la Garrotxa
12 de desembre.-  Alpens, Sant Pere de Serrallonga i Puigcercós