CAMINS DE SANT JAUME i VIA AUGUSTA |
![]() |
Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore Pou de la Figuera, 15, bxs. 08003 Barcelona |
Tornar a la pàgina principal |
ATENCIÓ: L'AEEF CANVIA DE DOMICILI A partir de l'1 de maig del 2025 el domicili social de l'entitat passarà a ser a la seu de la Casa de la Sardana, al carrer Pou de la Figuera, 15 bxs. al districte de Ciutat Vella 08003 Barcelona. infoaeef@gmail.comA més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria també podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat. |
VIA AUGUSTA |
VIA TURONENSIS |
VIA DE LA PLATA Camí de Sant Jaume de Sevilla a Santiago en etapes anuals 2018-2025 |
SENDER DE LA VIA AUGUSTA (de Girona al riu la Sènia, el límit amb el País Valencià i variant d'aquest sender per la costa central) |
![]() |
|
Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava.
Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat. Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc. Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani. Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m). Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França. Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans |
![]() |
CALENDARI Via Augusta (de Girona al riu la Sènia) 2022 2023 2024 Sortides especials VARIANT DEL SENDER DE LA VIA AUGUSTA |
![]() |
VARIANT PER LA COSTA CENTRAL (MARESME i BARCELONÈS) |
Mapa del projecte de la Variant per la Costa
![]() |
Propera sortida DISSABTE 22 de novembre 2025 Sender de la Via Augusta (Variant per la costa Central)
DINAR EN RESTAURANT: A concretar CLIQUEU AQUÍ. IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 15 euros per persona Per tant els no socis però amb llicència federativa hauran d'abonar 25+5= 30 euros. NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS 1) Inscripcions per internet PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCION PODREU CLICAR AQUÍ 2) Pre-reserva de plaça per telèfon Pagament de la inscripció en els casos de “pre-reserva de plaça”:
|
MAPA DE LA PROPERA SORTIDA (CLICAR SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA)
![]() |
PERFIL DE DESNIVELLS DE LA PROPERA SORTIDA (CLICAR SOBRE LA IMATGE PER AMPLIAR-LA)
![]() |