ACTUALMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A LA SECRETARIA DE L'ENTITAT ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

VIA AUGUSTA
2022 - 2023 - 2024
Propera sortida 2023

Inscripcions

VIA TURONENSIS
Camí de Sant Jaume de París a Santiago en etapes anuals 2015-2025

PRESENTACIÓ
Hem cercat un itinerari interessant per poder fer les sortides del mateix estil que les que fem sempre i que realment sigui interessant i nou.
Creiem que l'hem trobat. Es tracta del denominat Sender de la Via Augusta.

Potser seria millor definir-lo com a Paisatges de la Via Augusta, ja que l'itinerari, que intenta aproximar-se al màxim al que va tenir la via Augusta dels romans, passa per un nombre tant gran de punts relacionats amb la via i amb l'ocupació romana que el fan espectacular.
Per aquest motiu i com que tot sovint es fan descobriments en jaciments espectaculars, hem cregut que realment pot ser una proposta engrescadora i, a més, a l'abast de tothom, ja que, com passava en la gran majoria de les vies romanes, el seu traçat va cercar sempre els llocs més accessibles i planers del nostre país.
Potser algú es preguntarà: Perquè començar a Girona i no pas al coll de Panissars o del Portus?
Doncs perquè el tram del coll de Panissars a Girona ja s'ha realitzat en diverses ocasions ja que, pràcticament, coincideixen els itineraris de la Via Augusta i el camí de Santiago.
És cert que no es fa cap cim, però la bellesa de la majoria dels seus paisatges i el valor històric dels llocs i monuments ho compensen.

LA VIA AUGUSTA
Pròpiament dit, la via Augusta era la part que discorria per la península d’Hispània, des del coll de Panissar o el coll del Portus a Cadis, del gran recorregut que s’iniciava a Roma amb la via Aurelia, continuava vorejant la Mediterrània amb la via Julia Augusta fins arribar als Pirineus amb la via Domítia i en creuar-los, al coll de Panissars o el coll del Portus, passava a ser la via Augusta; fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km i una amplada d’uns 6 metres (l’espai necessari per passar dos carros sense haver de reduir la velocitat).

Passava per Ruscino —Castellrosselló (Perpinyà)—, la serra de l’Albera, pel Pertús i el coll de Panissars, per Gerunda (Girona) i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava. Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona (Sabadell), fins al Llobregat.
L’altra, pel Maresme, passava per Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), i pel Rubricatus (Llobregat) retrobava la via del Vallès a Ad Fines (Martorell).

Continuava cap a la zona de Vilafranca del Penedès i per l’arc de Berà arribava a Tarraco (Tarragona) (en aquesta població se li afegia la via Tarraconensis o via XXXII, procedent d’Asturica Augusta (Astorga). Prosseguia cap a Detosa (Tortosa) i entrava al País Valencià pel pla de la Galera, concretament per Sant Joan del Pas i després de creuar el riu de la Sénia seguia cap a Traiguera i Sant Mateu. Abans d’arribar a Saguntum (Sagunt), una bifurcació deixava al centre la serra d’Irta. A Valentia (València) se separava de la costa i per Mariana (Puebla del Principe), Corduba (Còrdova) i Hispalis (Sevilla) acabava a Gades (Cadis).
.
Alguns historiadors i arqueòlegs exposen la teoria de que a partir de València l’itinerari continués prop del mar, amb l’argumentació de que la geografia del terreny era molt més accessible als desplaçaments de carros i de tropes. No sembla que sigui una mala idea, potser tant sols era una variant de l’itinerari. Aquesta variant passaria per Lucentrum (Alacant), Carthago Nova (Cartagena), Portus Magnus (Almeria), Malacca (Màlaga), Albus Portus (Algeciras) i Gades (Cadis).

Dins de la xarxa de vies romanes, la Via Augusta, com la majoria de les altres vies, era en si mateixa una xarxa amb diverses variants (aquest és el cas del seu pas per Barcelona i la costa del Maresme i la que aniria de l’Ametlla de Mar, pel Perelló, fins a Tortosa) i derivacions, com les que l’unia amb Empúries i Rodes i la que l’unia amb les poblacions de la comarca d’Osona, de la Garrotxa, etc.

Al llarg de la història va rebre diferents noms, la denominació definitiva la va rebre per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.

Els Escipions, després d'haver conquerit el territori, situaren a la via un sistema de postes i poc després, durant la primera meitat del segle II aC, fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris que indicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m).

Després de la conquesta del sud de les Gàl·lies pel consol Gneu Domici Aenobarb (entre el 121 aC i el 119 aC) i de la fundació de la primera colònia romana fora d'Itàlia, Narbo Martius (Narbona) el 118 aC, la via va restar unida a la via Domitia, que travessava el sud de l'actual França.

Restes o punts de referència de la via Augusta en els Països Catalans
Coll de Panissars.- Hi ha les runes del monestir benedictí de Santa Maria de Panissars (segle XI), que fou edificat sobre una anterior i destacada edificació romana, identificada com la mansio Summum. Punt de trobada amb la Via Domítia.
Badalona/Baetulo. Al carrer Coll i Pujol hi ha un tram de 40 metres de llarg i 5,5 d’ample.
Barcelona(Barcino. L'any 2012 es va descobrir un tram de la Via Augusta dins l'espai del Mercat de Sant Antoni, on es conserva integrat amb la reforma duta a terme al mercat modernista. L'antic traçat del ramal litoral de la via passava per l'actual carretera de la Bordeta.
Pont del Diable. A Martorell
El Vendrell. Hi ha el tram considerat més gran de la via Augusta a Catalunya. Té 1,4 km. de llarg i una amplada entre 2,9 i 8,3 metres. Hi ha trams que conserven el paviment original romà de còdols de pedra.
Arc de Berà. Està situat sobre aquesta via que passava per sota.
Torre dels Escipions. Prop de Tarragona
Tarragona. Diversos monuments de la ciutat van ser construïts pels romans.
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable. Prop de Tarragona
Constantí. Vil·la romana de Centcelles
Cambrils. La vil·la romana de la Llosa. Duu el nom de Via Augusta el carrer, que actualment està sobre un tram de l'antic camí real de Barcelona a Tortosa i València, el qual al seu torn estava sobre l'emplaçament de la Via Augusta dels romans.
El Perelló. Hi ha un tram força llarg visible de l’antic traçat de la via Augusta que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7.
Amposta. Torre de Carrova.
Tortosa. Vil·la romana i/o indústria de Salaons

CALENDARI

Via Augusta (de Girona al riu la Sènia)

2022
Tram 01.- 01 d'octubre: Girona – Riudellots  12,800 km
Tram 02.- 19 de novembre: Riudellots  - Les Mallorquines 12,500 km
Tram 03.- 03 de desembre: Sils – C-35 Can Gorg:  14,800 km

2023
Tram 04.- 28 de gener: Hostalric – Sant Celoni: 15,000 km
Tram 05.- 18 de febrer: Sant Celoni-Cardedeu: 13,200 km
Tram 06.- 25 de març: Cardedeu – Lliçà de Vall: 14,700 km
Tram 07.- 22 d'abril: Lliça de Vall – Sabadell: 16,000 km
Tram 08.- 06 de maig: Sabadell – Castellbisbal: 13,000 km
Tram 09.- 25 de juny: Castellbisbal – Gelida: 13,600 km (suspesa)
Tram 10.- 30 de setembre: Martorell – Sant Sadurní: 13,200 km
Tram 11.- 21 d'octubre: Sant Sadurní - la Granada: 11,300 km
Tram 12.- 18 de novembre: La Granada - Pacs - Santa Margarida: 12,300 km
Tram 13.- 16 de desembre: Lavern - Vilafranca del Penedès: 14, 500 km

2024
Tram 14.- 20 de gener: Vilafranca del Penedès – l'Arbós: 13,100 km
Tram 15.- 10 de febrer: l'Arbós – El Vendrell: 10,000 km
Tram 16.- 23 de març: El Vendrell - Arc de Berà - Creixell: 12,600 km
Tram 17.- 13 d'abril: Creixell – El Mèdol: 11,560 km
Tram 18.- 11 de maig: El Mèdol – Tarragona: 10,000 km
Tram 19.- 08 de juny: Tarragona - Centcelles -Vilaseca: 13,800 km
Tram 20.- 20 de juliol: Vilaseca -Salou - Cambrils: 11,600 km
Tram 21.- 07 de setembre: Cambrils – l’Hospitalet de l’Infant: 15,900 km
Tram 22.- 26 d'octubre: L’Hospitalet de l’Infant/Punta Cala Bea – Castell de Sant Jordi d’Alfama: 12,400 km
Tram 23.- 01/02 de novembre: L’Ametlla de Mar – l’Ampolla: 15,200 km
Tram 24.- 01/02 de novembre: L’Ampolla – Hostal dels Alls: 11, 00 km
Tram 25.- 6/7/8 de desembre: Hostal del Alls – Tortosa: 13,000 km
Tram 26.- 6/7/8 de desembre: Tortosa – La Galera: 15,000 km
Tram 27.- 6/7/8 de desembre: La Galera – Sant Joan del Pas (riu Sénia): 14,500 km

Propera sortida DISSABTE 13 d'abril 2024

Itinerari: Creixell – Torredembarra – Altafulla - El Mèdol

Fitxa tècnica
Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:00
Itinerari a peu:Creixell (1), Vil·la romana del Moro (2), Torredembarra (3), Vil·la romana dels Munts (4), Altafulla (5), Ferran (6) i Pedrera romana del Mèdol (7),
Longitud: 11,650 km aprox.                 
Durada:  3:30 h. aprox.
Desnivells:  70 m de pujada i  75 m de baixada

Menjars a càrrec del participant:  Esmorzar en àrea de servei i dinar al final de la caminada.
Anirem a dinar a l'Àrea de Servei del Mèdol, es pot portar el menjar o comprar-lo a l'àrea

Recorregut a peu
Sortirem a la confluència de l’av. de l’Oceà Atlàntic amb el c. del Cap de Tossa, prendrem una pista pavimentada en direcció oest entre camps de conreu, passats uns 600 metres passarem sota la carretera N-340, tot seguit deixarem a l’esquerra la urb. Sadolla i seguirem recte per entra a la zona denominada Les Ànfores, en sortir d’aquesta zona creuarem la carretera T-210 i continuarem recte per la pista que seguíem, deixarem una pista a l’esquerra i passats uns 250 metres prendrem una pista a l’esquerra i tot seguit prendrem la primera pista a la dreta que ens portarà a una bifurcació on prendrem una pista a l’esquerra, es tracta del denominat Camí de Moro, quan entrem a la població arribem a una rotonda on seguim a la dreta per c. Via Augusta; aviat tindrem a l’esquerra les ruïnes de la vil·la romana del Moro, al final del carrer seguirem per recte per una pista entre camps de conreu, aviat deixarem a l’esquerra les instal·lacions de Caveces i poc després arribarem a una bifurcació on seguirem una pista a l’esquerra que ens portarà al c. Camp de la Bota, de Torredembarra , i el seguirem a la dreta, creuarem una rotonda ovalada i seguirem pel c. Sant Pere que ens portarà a la pl. de l’Escorxador on prendrem la baixada de Sant Antoni a l’esquerra fins a la pl. de la Font on prendrem el c. Joan Güell a la dreta; deixarem l’església de Sant Pere a la dreta i la Torre a l’esquerra i en ser a la pl. del Castell tindrem aquesta edificació al fons, anirem a l’esquerra pel c. Ample, després del Portal de la Bassa seguirem pel c. Els Munts al final del qual sortirem de la població i seguirem recte per una pista pavimentada; creuarem la carretera N-340 i després passarem sobre les vies del tren i anirem a la dreta per una pista en paral·lel a les vies, deixarem pistes als dos costats i arribarem al c. del Munts i el seguirem a la dreta, a la dreta tindrem la pl. de les Àmfores on hi ha l’accés a les runes de la Vil·la romana dels Munts, seguirem a la dreta pel c. dels Munts i aviat anirem a la dreta pel c. Ponç d’Icart que ens portarà a la Via Hercúlia i la seguirem a l’esquerra fins al c. del Camí del Prat, el seguirem a la dreta i ens portarà a una rotonda on anirem a l’esquerra per la Via Augusta al final de la qual arribarem a una rotonda on seguirem recte pel Camí del Mar, per un pas elevat creuarem les vies del tren i després creuarem una rotonda i entrarem a la població d’Altafulla, seguirem pel mateix carrer; creuarem el c. del Marquès de Tamarit i continuarem pel c. Sant Antoni Abat, quan arribem al c. de Dalt el seguirem a la dreta, al final del carrer arribarem a una placeta on seguirem pel carrer de l’esquerra i tot seguit prendrem el c. del Cub a la dreta i arribarem a la pl. de l’Església, l’església de Sant Martí i el castell de Montserrat queden al fons, anirem a l’esquerra per un túnel sota les cases que ens portarà al Camí de Sant Antoni i el seguirem a l’esquerra, arribarem a una rotonda i anirem a la dreta pel c. Onze de Setembre que ens portarà a la pl. Catalunya on seguirem pel c. de la Cadernera, creuarem la ronda d’Altafulla i seguirem pel camí de Ferran al final del qual seguirem per una pista pavimentada; creuarem el riu Gaià per un pontet i la pista ens portarà a la carretera T-202 i la seguirem a l’esquerra, deixarem a la dreta la població de Ferran i al final de les cases deixarem la carretera i anirem a la dreta per seguir una pista entre camps de conreu, aviat deixarem una pista a l’esquerra i més endavant creuarem la N-340 i anirem a l’esquerra per una pista en paral·lel a la carretera; quan arribem a una rotonda de la carretera anirem a la dreta i creuarem l’autopista AP-7 per un pont; tot seguit hi haurà la opció d’anar a visitar la pedrera romana del Mèdol, a uns 550 m, i tornar en aquest punt des d’on accedirem a l’àrea de servei on ens recollirà l’autocar.

Podeu obtenir el fulletó d'aquesta caminada tot CLICANT AQUÍ  

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 25 euros per persona
Els no socis de l'AEEF o de cap entitat de la FEEC hauran d'abonar, a més, 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals i 6 € més per obtenir la llicència temporal de la FEEC, total: 25+5+6= 36 €.
Segons la normativa de la FEEC una persona sols pot accedir a la llicència temporal 6 cops a l'any.
Els assistents no socis posseidors de llicència federativa hauran d'abonar 5 € per tal de causar alta a l'entitat com a socis temporals total 23+5= 28 €.
Cal que tots els participants estiguin en possessió d’una llicència esportiva de la FEEC, l’AEEF li la gestionarà a qui no la tingui.
Cas de voler causar alta com a soci de l'AEEF cal trucar al tel. 623 422 942 els dilluns, dimecres i divendres de 18,30h a 20,30 h.

Inscripcions de les persones que ja han assistit a sortides anteriors
El 8 d'abril queda reservat per a les persones que hagin assistit a la sortides anteriors. Aquestes persones poden optar per:
- Usar el nou sistema (per internet, que no cal enviar cap comprovant).
- Usar el sistema anterior, és a dir, realitzar directament la transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i el mateix dia 18 de març enviar el comprovant, per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom de la persona/persones inscrita/es. Si no fan la transferència en el dia indicat hauran de seguir el nou sistema d’inscripcions.

NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS
Les inscripcions es podran fer:
1) Per internet
2) Amb pre-reserva de plaça per telèfon

1) Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del dia 8 d'abril entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 21 de març. A través d'aquest formulari s'ha de fer el pagament de la inscripció i no s'ha d'enviar cap comprovant

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCION PODREU CLICAR AQUÍ

2) Pre-reserva de plaça per telèfon
De les 17 a les 21 hores a partir del dia 8 d'abril es podrà fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.

Pagament de la inscripció en els casos de “pre-reserva de plaça”:
La pre-reserva de plaça per telèfon s’ha de confirmar per mitjà d'una transferència al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió. A la transferència (no es por fer ingrés en efectiu) s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic a jjerez@euro-senders.com o per WhatsApp al 609 334 872 (no trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits. Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert i la plaça reservada quedarà assignada en ferm..
Si el dia 11 d'abril no es té constància d'haver fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Hi haurà l'opció de menjar en restaurant, com en altres ocasions heu de triar en el menú adjunti passar-li per whatssapp al Miquel al número: 600 741 542

Diversos

• Solament seran vàlides les places realitzades per internet i les pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
• Les places estan limitades a un autocar. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva.
• La inscripció inclou: Desplaçaments amb autocar, document informatiu i assistència tècnica per part dels vocals
• INFO: Els dilluns feiners i durant la setmana de la sortida de dilluns a divendres, de les 17 a les 21 hores.

Vil·la romana del Moro (Torredembarra)
És un jaciment format per un conjunt d’estructures: conjunt termal, àrea de serveis i sector residencial. L’estudi de les restes descobertes permet distingir dues fases constructives: la primera correspon a l’època republicana (del segle II aC fins a l’I aC) i la segona a l’època augustal (del segle I aC fins a l’I dC).
La primera fase és la fase més antiga, correspondria al moment de la seva primera ocupació. Segons els especialistes, aquesta fase fou edificada entre les acaballes del segle II aC, del segle I aC. Aquesta datació s'ha fet en base a paral·lelismes entre alguns dels elements apareguts al Moro amb d'altres similars trobats en altres jaciments. Aquesta fase s'ha identificat com la part residencial de la vil·la.
La segona fase en realitat és una reforma a gran escala de l'anterior. La nova etapa va provocar que algunes de les estances de la primera abandonessin la seva funció original i que d'altres passaren a ser secundàries dins el context de la vila. La reforma va consistir principalment en construir una nova estança més ampla, en afermar algunes parets, i probablement, la transformació d'un conjunt termal anterior.
Segons tots els indicis, sembla ser que la vil·la romana del Moro deixa de ser explotada durant els últims anys del segle I dC o a començaments del segle II dC, començaments d'època antonina (96 dC - 192 dC).

Torredembarra
El topònim prové de l'aglutinació de Torre d'en Barra, d'en Barres, en Bares o Bardes i no es registra, amb aquesta forma, fins al primer quart del segle XIV. Primer es va conèixer amb la forma simple de la Torre, entenent turris com a torre o masia particular fortificada, que dominaria una quadra o subdivisió d'un terme castral. Així, el 1178, per situar Ramon Mestre i la seva família es diu que eren de Turre, és a dir de la Torre.
Els orígens de Torredembarra es poden relacionar amb la donació, dins del terme del castell de Tamarit, d'una quadra anomenada Clarà, que el 19 de març de 1057 van efectuar els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca. La donació anava acompanyada de l'obligació de conrear la terra i de construir-hi "una torre de pedra i calç i una fortalesa". Aquest és l'origen de l'actual barri de Clarà, mentre que el del nucli de la vila de la Torre es remunta al darrer terç del segle XII.
La concòrdia de 1206 va reconèixer la diferenciació entre el nucli de la Torre i la quadra de Clarà. Ramon de Tamarit, senyor de la Torre, va establir una avinença amb els seus vassalls per oferir a aquests un millor refugi en temps de guerra, el senyor, a canvi, pagaria als mestres d'obres la feina de paredar i cobrir la fortificació. Els acords, a més de Ramon de Tamarit, van ser signats per 35 caps de casa.
Després de la signatura del Tractat d'Utrecht, Tarragona es resistí a l'ocupació borbònica però el marquès de Lede, general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat, però l'exèrcit català de socors comandat per Rafael Nebot fou derrotat al combat de Torredembarra. El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V de Castella, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.
Torre de la Vila.- Molt a prop de l'església de Sant Pere Apòstol hi ha una torre quadrada, emmerletada, que és l'edifici més antic de Terredembarra. Formava part del castell antic, documentat des de 1057. Probablement, és una de les quatre torres que formaven part de la muralla que es va alçar a començament del segle XIII, per defensar el nucli urbà. Es coneixia com la torre grossa. Tot i el seu origen romànic, va ser reformada en època gòtica. D’aquest estil conserva una finestra d’arc conopial i una altra de coronella, segurament del segle XV. Va ser restaurada l'any 1981.
Església de Sant Pere Apòstol.- L'església parroquial de Torredembarra és un gran edifici de carreus amb planta de creu llatina inscrita dins un rectangle. Una nau i capelles laterals, la nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i també als braços del creuer.
Aquest es veu coronat per una cúpula oval damunt de petxines. La façana presenta una portada renaixentista de mitges columnes corínties, fris llis i frontó triangular partit damunt cartel·les. A la part de la façana que dona a l'Evangeli hi ha una altra portada renaixentista més senzilla.
El campanar té la part baixa quadrada i la part alta octogonal. L'església és un conjunt renaixentista que s'encamina cap al barroc. Es comença l'any 1705 i es va acabar l'any 1770, a excepció de la capella que s'obre al creuer que és més tardana.
Castell de Torredembarra.- Actual seu de l'Ajuntament de Torredembarra és l'únic edifici civil de nova planta del Renaixement català que es conserva a Catalunya.
Lluís Icart, senyor de la vila, el va començar a construir l'any 1565 i el va acabar 15 anys després. L'edifici es va projectar com una residència-fortalesa que dominés la població.
De planta quadrada i amb quatre torres als cantons, es situà al punt més alt de la vila i, seguint la tradició mediterrània, allotjà al bell mig un pati porticat amb arcades. Les dependències s'ordenaren al voltant d'aquest pati central. Entre la porta principal i el pati hi ha un tram rectangular que fa de pòrtic, cobert amb la volta.

Altafulla
El nom del poble ve de l'àrab al-taḥwila, 'el camp'.
L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir entre els anys 1701 i 1705 i és d'estil neoclàssic. Té planta de creu llatina i compta amb tres naus amb creuer. A la façana hi ha una imatge de Sant Martí de Tours. Compta amb un campanar inacabat de planta quadrada. Encara que va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil, encara conserva un retaule barroc del 1745.
El castell està en molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruït a partir d'uns plànols del segle xv. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.
Altafulla no apareix fins a l'edat mitjana (segle xi), quan es crea a redós del castell. No obstant, l'etimologia del nom de la vila podria tenir l'origen en el període d'ocupació musulmana. En efecte, Altafulla podria traduir-se com «la misericòrdia d'Al·là» (al-taf-ullah), una referència potser, a les bondats d'aquells paratges. Al terme municipal s'hi han trobat també restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d'habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes.

Ferran
L’origen del castell de Ferran es remunta al segle XI, quan era només una torre de vigilància dins el terme del castell de Tamarit. Aquesta torre està documentada d'ençà el 1197 fruit d'una donació testamentària en què Guillem de Granada deixa el castell de Ferran (junt amb el de la Granada) al seu nebot Berenguer de Castellet.
Al llarg del segle XIV va estar sota el domini de l'església de Tarragona i va passar a les darreries del segle XVII, a mans del marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives. Actualment el castell és una construcció gòtic-renaixentista molt modificada en època moderna amb esperit historicista i romàntic. Està format per diferents cossos fortificats, entre els quals destaca una torre lateral emmerletada, amb una garita angular. Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII.
Està constituït per una muralla amb torres que tanca un pati i diverses construccions. El casal principal es troba en contacte amb la façana emmurallada que dona a la plaça. D'aquesta sobresurt una torre quadrangular amb algunes finestres. En destaquen una a la façana principal d'arc apuntat sobre la qual hi ha tres espitlleres. Al cap d'amunt a l'angle amb el costat de llevant de la torre, un torricó. A la façana de llevant es conserva un matacà. Coronen tota la torre, els típics merlets.

Visita cultural
Sempre que sigui possible, en cada sortida s'organitzarà alguna visita cultural de la zona per on discorria la Via Augusta en aquest cas seran dues:

Una al final de la caminada a la Pedrera romana del Mèdol




La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada.
El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.
Es calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.
El conjunt del Mèdol té un gran atractiu, en part també gràcies a la riquesa ecològica i la vegetació, amb què s'aconsegueix un contrast amb els colors de les diferents tonalitats dels talls de pedra.

L'altra, després de dinar a la Vil·la romana dels Munts (Altafulla)

En aquest indret s’han identificat les restes d’una vil·la del segle I dC que es va abandonar i desmuntar a inicis del segle II amb l’objectiu de construir-hi una gran vil·la aristocràtica. A finals del segle III s’hi produí un incendi que provocà la destrucció parcial de l’edifici, cosa que inicià una decadència que es va allargar durant tot el segle següent. A inicis del segle V es van detectar noves reformes que van acabar conformant la vil·la tardo romana i visigoda, que va estar en ús fins al segle VII.
A partir de mitjan segle XX, s’hi van desenvolupar diverses campanyes d’excavació que van fer sortir a la llum una part important de les restes i en van permetre traçar les línies generals de la seva història. A inicis del segle II dC, a uns 12 quilòmetres de Tàrraco, es va construir aquesta vil·la residencial d’unes dimensions i un luxe excepcionals.
La casa tenia com a mínim dues plantes. El pis superior es distribuïa al voltant d’un gran pati interior que tenia al centre un estany amb peixos. En aquest pis hi havia les habitacions més nobles i una galeria amb vistes al jardí i al mar. A la planta de baix hi havia més habitacions i un gran menjador (triclini). Seguint un passadís obert al jardí, s’arribava als banys amb piscines d’aigua freda (frigidarium) i d’aigua calenta (caldarium) amb un sofisticat sistema de calefacció per terra, una piscina descoberta i latrines. A la platja, uns altres banys completaven les edificacions.
Pintures a les parets, paviments amb mosaic, escultures, fonts, estanys artificials, columnes i placats de marbres d’importació embellien encara més els espais. D’entre la decoració recuperada cal destacar uns mosaics de paret força excepcionals querepresenten les muses i un sostre pintat amb la representació de les estacions de l’any. Dos exemples del gran refinament decoratiu.
Aquesta visita es farà en grup i amb guia privat sense cap cost per als assistents

04 Hostalric-Sant Celoni
(pont de la Batllòria)

Mil·liari Penedès

13 Moja Grup

13 Mur de Santa Tecla

NORMATIVA
01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar.
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org.
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s'hagi seguit el procediment que s'estableix per a cada sortida a través d'aquest we
07.- Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits en reserva. La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari. Aquest document s'haurà d'obtenir a través d'aquest web.
09.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
10.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
11.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
12.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Es tracta d'efectuar a peu el Camí de Sant Jaume entre París i Santiago de Compostel·la, tot passant per Irun, Vitòria, Burgos , León i Ponferrada en diverses etapes de diversos dies cada una.

La primera part és la Via Turolensis o Gran Chemin (Gran Camí), una de les quatre que creuen França des de diferents punts cardinals per anar-se a trobar a Sant-Jean-Pied-de-Port o a Baiona i entrar a la península ibèrica per dirigir-se a Santiago de Compostela.
Aquesta via era la que tradicionalment usaven els pelegrins procedents del nord i que durant molts anys va ser la més freqüentada d’Europa, posteriorment va caure en desús per la proliferació d’altres alternatives, però actualment ha recuperat la impor-tància que anys enrere va tenir.
Des de París per Orleans, Tours -castells del Loira-, Poitiers, Saintes i Bordeus va cap a Saint-Jean-Pied-de-Port o cap a Baiona, Saint-Jean-de-Luz i Irun, aquesta darrera opció és la que hem triat..
Quan aquesta via arriba a Irun, a la frontera amb Euskadi, ofereix dues possibilitats: seguir el Camí del Nord (proper al Cantàbtic) o seguir el Camí Basc de l'Interiror, que és el que hem triat. Aquest camí Basc té també dues possibilitats: anar a Logronyo o anar a Burgos, que és la que hem triat. En els dos casos s'arriba al Camí Francés que és el que s'ha de seguir vers l'oest per poder arribar a Santiago de Compostel·la. El Camí Basc de l'Interior coincideix amb la Via de Baiona des de Baiona al Camí Francès.

Per a cada sortida es confeccionarà una proposta concreta amb les activitats previstes, els llocs de pernoctació, el lloc i hora de sortida de l’autocar, etc. Es farà una reunió prèvia a cada sortida per donar la informació corresponent.

Calendari general de sortides previst
2015 París - Orleas - Chaumont-sur-Loire (Vall del Loira)
2016 Chaumont-sur-Loire - Tours - Poitiers
2017 Poitiers - Saintes - Mirambeau
2018.- Mirambeau – Llac de Soustons
2019.- Soustons - Vitoria
2020.- Virus
2021.- Virus
2020.- Virus
2023.- Vitoria – Carrión de los Condes
2024.- Carrión de los Condes – Ponferrada
2025.- Ponferrada - Santiago de Compostel·la.

Mapa de les darreres 5 sortides

PROGRAMA DE LA SETENA SORTIDA 2024

Del 19 de maig al 2 de juny del 2024.- De Carrión de los Condes a Ponferrada.

Dia: 19/5.-Sortida de Barcelona cap a Lleó (775 km).- Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família). Hora: 6.00 h

Tram 01.- Dia 20/05.- Carrión Condes – Terradillos Templarios.- 26,5 km
2 Trams de carretera neutralitzats (9 km)
Tram real: abadia de Benevívere – Lédigos.- 17,500 km
Dinar i visita: Vil·la romana de La Olmeda. 

Tram 02.- Dia 21/05.- Terradillos de los Templarios – Sahagún (zona de descans al carrer Estación xamfrà amb travesía de Logronyo).- 14,0 km
Dinar i visita: Sahagún i vil·la romana de Tejada
De Sahagún a la desviació de Calzada del Coto hi ha un tram de 4 km de carretera neutralitzat.

Tram 03.- Dia 22/05.- Sahagún – El Burgo Ranero.- 16,3 km
Dinar i visita: castell Grajal de Campos i San Pedro de las Dueñas

Tram 04.- Dia 23/05.- El Burgo Ranero - Mansilla de las Mulas.- 14,8 km
Dinar i visita: monestir de San Miguel de la Escalada

Tram 05.- Dia 24/05.- Mansilla de las Mulas – Lleó.- 15,3 km
Dinar i tarda lliure a Lleó.

Tram 06.- Dia 25/05.- Lleó - Valldangos  del Páramo.- 15,3 km
Dinar i tarda lliure a Lleó.
De Valldangos a Puente de Orbigo tram de 15 km de carretera neutralitzat

Dia 26/05.- Descans: Visita a Oviedo.

Tram 07.- Dia 27/05.- Puente de Orbigo - Astorga.- 15,950 km
Dinar i visita: a Astorga

Tram 08.- Dia 28/05.- Astorga - El Ganso.- 16,000 km
Dinar i visita: a Santa Colomba de Somoza (Casa-museu Maragata)

Tram 09.- Dia 29/05.- El Ganso - Foncebadón.- 12.150 km
Dinar i visita: a Compludo i herreria de Compludo.- Canvi d’Hotel

Tram 10.- Dia 30/05.- Foncebadón - Riego de Ambrós.- 14,425 km
Dinar i visita: castell de Cornatel i mirador de Orellán (Les Mèdules)

Tram 11.- Dia 31/05.- Riego de Ambrós - Ponferrada.- 12,325 km.
Dinar i tarda lliure a Ponferrada
.
Tram 12.- Dia 01/06.- Ponferrada/Columbrianos - Villafranca del Bierzo.-17,825 km
Dinar i visita: a Villafranca del Bierzo.

Dia 02/06.- Tornada. Ponferrada – Barcelona (880 km). Final de l'activitat

HOTELS

Hotel Silken Luis de León ****    León
https://www.hoteles-silken.com/es/hotel-luis-de-leon/galeria/

Hotel Exe Astur Plaza***    Astorga
https://www.hoteles-silken.com/es/hotel-luis-de-leon/galeria/

Hotel a Lleó per fer els trams de l'1 al 7
Hotel a Ponferrada per fer els trams del 8 al 12   

Inscripcions:
A partir del dia 4 de març s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim 1000,00 €, com a molt tard, el 15 de març, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona. A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia 15 d’abril.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: 1.770,00 € en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de 750 €.

Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.

Condicionat de l'assegurança de viatge es podrà CLICAR AQUÍ

Port de la Cale - Baiona.

Memorial de la Secon-Guerre Mundiale pour la Paix.

Pont de Santiago - Irun

Camí de Borda Berri

Hernani

Aranzazu

Castro de Henaio

Ermita de Sant Joan d´Arrain

Argandoña

Vitoria/Gsteiz

Tram 1 (Vitoria-Puebla de Arganzón)

Tram 2 (Puebla Arganzón-Mirada Ebro)

Tram 3 (Miranda de Ebro-Pancorbo)

Tram 12 (P. Campos-Carrion Condes)

NORMATIVA GENERAL
01.- Les sortides s’organitzaran de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins al lloc d’inici de les caminades, uns 10/12 dies per fer l’itinerari a peu, dividits en dos torns de cinc/sis dies d’activitat, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13/15 dies (1+5/6+1+5/6+1).
02.- En cada sortida s’establiran una o dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 15 i 20 km aprox. de llargada i els desnivells que caldrà superar a la part francesa són inapreciables. En el que fa referència al Camí Basc de l'interior hi ha alguns trams que tenen alguns desnivells però sempre moderats i superables. A la part del Camí Francés passa el mateix.
05.- Es començarà a caminar a trenc d’alba per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat; el coordinador de la caminada podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques o psíquiques no es corresponguin als nivells que la caminada requereix.
07.- Les places seran limitades a 40 aprox. En sortides posteriors tindran preferència en la inscripció els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat.
08.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
09.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels caminadors, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
10.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
11.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les persones que estiguin en llista d'espera. Aquest import també es podrà recuperar en el cas d'haver concertat la pòlissa d'assegurança corresponent
12.- Si en una data determinada per a cada sortida no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
13.- En totes les sortides s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
14.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza.
15.- La direcció d'aquesta activitat podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
16.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
17.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

PROJECTE

Es tracta de realitzar la Via de la Plata des de Sevilla fins a la Granja de Moreruela i en aquest punt prendre el camí Sanabrès que ens portarà fins a Santiago de Compostel·la per un itinerari diferent del del Camí Francès, amb sortides anuals i amb el sistema i la metodologia amb que hem realitzat altres camins de Santiago i que actualment estem realitzant la via Turonensis.
Degut a la climatologia i a les condicions del territori pel qual passa aquesta ruta s’ha programat per fer-la a finals del mes d’octubre/primers de novembre de cada any.

PROGRAMA

2018.- Sevilla - Mèrida

2019.- Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020.- Virus

2021.- Virus

2022.- Virus

2023.- Valverde de Valdelacasa – Carretera ZA-123

2024.- Carretera ZA-123 – A Gudiña

2025- A Gudiña - Santiago

Inscripcions:
A partir del dia xxxxxx s’haurà de trucar al tel. 616 672 173, de les 17 a les 21 hores per efectuar la pre-reserva de plaça.

Tot seguit s’haurà de fer un ingrés de com a mínim xxx €, com a molt tard, el xxxxx, al compte ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona.
A l’ingrés cal indicar el nom de les persones inscrites.
La resta de la inscripció s'haurà d'haver abonat el dia xxxxxx.
Les places seran limitades a 40 persones.

IMPORT DE LA INSCRIPCIÓ: xxxxxxx euros en habitació compartida.
El suplement per habitació individual és de xxxxx euros.
Com que l'import de la inscripció és en habitació compartida, caldrà que les persones que es posin d'acord per compartir habitació ho indiquin en el moment de fer la inscripció.
Hi haurà la possibilitat d'elegir habitació individual, s'haurà de consultar en el moment de fer la inscripció i de tenir en compte que el seu import serà sensiblement superior.

L'import de la inscripció comprèn:

• El viatge d'anada i tornada amb autocar
• Tots els desplaçaments amb l'autocar
• Estada de x nits a l'hotel de xxxxxxx en regim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida.
  
• Estada de x nits a l'hotel de xxxxxxx en règim de pernoctació i esmorzar en habitació compartida.
  
• Documentació de les activitats
  
• Assegurança d'assistència en viatge
  
• Creuer pel llac de Sanàbria

ATENCIÓ: En cas d’anul·lació solament es retornarà els diners de la inscripció corresponents a l’hotel; sols es tornarà l’import íntegrre si la plaça queda coberta per un altre participant; en aquest cas tindran preferència les reserves efectuades.

Hotels:

Coordinadors: Josep M. Jerez i Miquel de la Fuente
Més informació: tel. 616 672 173 els dilluns laborables de 17 a 21hores.

PROGRAMA DE LA QUARTA SORTIDA (18 de novembre - 1 de desembre 2024)

De la Granja de Noreruela a A Gudiña

Dia 18/11.- Sortida de Barcelona amb autocar cap a Salamanca del xamfrà Consell de Cent/ Lepant (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família). Hora: 6 del matí. Esmorzar i dinar en ruta

Dia 19/11.- Tram 01.-

Dia 20/11.- Tram 02.-

Dia 21/11.- Tram 03.-

Dia 22/11. Tram 04.-

Dia 23/11.- Tram 05.-

Dia 24/11.- Dia de descans.

Dia 25/11.- Tram 06.-

Dia 26/11.- Tram 07.-

Dia 27/11.- Tram 08.-

Dia 28/11.- Tram 09.-

Dia 29/11.- Tram 10.-

Dia 30/11.- Tram 11.-

Dia 01/12.-

A la Granja de Moreruela hi ha el final del recorregut per la via de la Plata i l'inici del recorregut pel camí Sanabrès.

Des de xxxxxxx: es faran x trams

Des de xxxxxxx: es faran x trams

Proserpina

Cami Aldehuela

Coria

Guadalupe

Final de tram

Final de Tram

Dia 1

Día 9

NORMATIVA GENERAL
01.- La sortida s’organitzará de manera que hi haurà un primer dia que es dedicarà al desplaçament des de Barcelona fins a xxxxx, 11 dies per fer els itineraris a peu, dividits en dos torns de sis i cinc dies de caminada, un dia de descans al mig dels dos torns d'activitat i un dia per al retorn a Barcelona, en total 13 dies (1+6+1+5+1).
02.- S’establiran dues bases que tindran com a referència els hotels on es faran les pernoctacions, des d’aquestes bases es faran els desplaçament amb autocar al lloc d’inici de la caminada i la recollida en el punt on aquesta finalitzi.
03.- Al llarg de la ruta l’autocar donarà suport als caminants de manera que l’activitat es podrà fer amb el mínim de pes a la motxilla i adaptada a les necessitats dels participants.
04.- Les etapes a peu tindran entre el 11 i 17 km aprox. de llargada. Els desnivells són poc significatius.
05.- Es començarà a caminar tant aviat com sigui possible (segons l'hora d'esmorzar dels hotels) per tal de poder acabar la caminada al migdia i anar a dinar, sempre que sigui possible i qui vulgui, en algun restaurant de la ruta.
06.- Les places seran limitades a 40 aprox. Els assistents a sortides precedents d’aquesta activitat tindran preferència en la inscripció.
07.- Els seients de l’autocar s’ocuparan a mida que els participants pugin al vehicle.
08.- Les reserves d’hotel es faran en habitacions compartides i, si no hi ha prèvia indicació dels/de les participants/tes, serà l’organització qui assigni les habitacions. Hi haurà la possibilitat d'obtenir habitació individual.
09.- Perquè una plaça es consideri reservada en ferm caldrà haver abonat l’import íntegre de la sortida.
10.- En cas d’anul·lació de la inscripció, de l'import de la inscripció solament es retornarà la part corresponent als hotels si és possible l'anulació de la reserva abans d'iniciar l'activitat.
11.- Si en una data determinada (que s'indicarà als inscrits) no hi ha un mínim de places ocupades, la sortida podrà ser suspesa.
12.- En totes les caminades s’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima, i calçat adequat.
13.- Cal que els participants estiguin es possessió del carnet de la FEEC amb el nivell d'assegurança adequat a l'activitat i al lloc on es realitza l'activitat.
14.- Els responsables d'aquesta activitat podran no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
15.- L’organització declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat.
16.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i que la imatge de les persones inscrites en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de difusió de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.
17.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites en aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Es podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.

La Via de la Plata es farà simultàniament a la Via Turonensis (que estem realitzant des de París).
Està previst que en tres sortides anuals es completi l’itinerari entre Valverde de Valdelacasa i entre Vitoria/Gasteiz i Santiago.

En resum: cada any es podran fer dos itineraris del camí de Santiago: en el mes de maig el tram corresponent a la Via Turonensis i en el mes d’octubre/novembre el tram corresponent a la Via de la Plata.

VIA TURONENSIS & CAMÍ BASC DE L'INTERIOR & CAMÍ FRANCÉS

2015
París - Chaumont-sur-Loire (inici)

2016
Chaumont-sur-Loire - Poitiers

2017
Poitiers - Mirambeau

2018
Mirambeua – Llac de Soustons

2019
Llac de Soustons – Vitòria

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Vitòria/Gasteiz – Carrión de los Condes

2024
Carrión de los Condes - Ponferrada

2025
Ponferrada – Santiago de Compostela

VIA DE LA PLATA & CAMÍ SANABRÈS

2018
Sevilla – Mèrida (inici)

2019
Mèrida – Valverde de Valdelacasa

2020
Virus

2021
Virus

2022
Virus

2023
Valverde de Valdelacasa – Granja Moreruela

2024
Granja Moreruela – A Gudiña

2025
A Gudiña - Santiago de Compostela