Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Pou de la Figuera, 15 bxs. 08003 Barcelona

Sender de la Mediterrània

PRESENTACIÓ
El GR 92 és una proposta adequada, engrescadora i amb contingut sòlid i iteressant.

Aquest és un sender emblemàtic en el conjunt de la xarxa Catalana de Senders de la FEEC.
El seu recorreut, de 670 km, representa conèixer quasi tota la façana litoral de Catalunya, ja que en bona part és el camí de Ronda i transcorre per paratges extraordinaris, tant per la costa Brava, la costa Central com per la costa tarragonina.

És important tant pel seu contingut paisatgístic com per l'històric. A més cal tenir en compte que forma part, dins de l'Estat espanyol, del sender europeu E-12.

Recentment se li han fet dues variacions, una a la zona de Vilanova i la Geltrú i l'altra al delta de l'Ebre. I encara n'hi ha una tercera, que està en procés, que el farà passar per la costa des de Blanes a Sitges, sempre amb l'anim d'acostar-lo al màxim a la costa ara que hi ha possibilitats de fer-ho.

Totes les sortides seran, d'un sol dia, totes en dissabte.

NORMATIVA

01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar!!!
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s’hagi efectuat la pre-inscripció i l’abonament de l’import establer abans del DIVENDRES de la setmana anterior a la sortida, al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona (cal indicar el nom i els cognoms)
07.- La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions  l'import de la inscripció sols es retornarà si la plaça queda coberta per una altra persona en llista d'espera, per tant, serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i l'acceptació de que la imatge de la persones inscrites en la participació en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Sortida de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 150 metres, i L5 Sagrada Família, a 300 metres). i Tram T-4 Monumental).
Hora de sortida: 7:00   Longitud: 11,1 km aprox.
Durada: 3:30 h. aprox.  Desnivells: gens significatius .
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei i dinar a Deltebre.

Itinerari: Ampollamar (Monument al Delta de l’Ebre) (1), bassa de les Olles (2), lo Goleró (3), el Fangar (4), Port del Fangar (5), lo desaigüe de Florençà, séquia de l’Illa del Mar, barraques del Clavero (5), camí del Pregó, camí de les Salines del Ballester, Riet Fondo (pont Alt) (6), camí de Córrer, carretera T-340 i Deltebre (canal de l’Esquerra de l’Ebre i TV-3454) (7).

Sortirem de l’Ampollamar, al monument al Delta de l’Ebre pel pg. de l’Arenal amb el mar a l’esquerra passat 1,5 km arribarem al mirador de la Bassa de les Olles, després de mirar des del Mirador, continuarem pel vial que seguíem, creuarem el Desaigüe del Canal Nou, i més endavant creuarem el desaigüe del Galeró per la comporta dels Pescadors i deixarem a l’esquerra el port del Fangar. Anirem a la dreta per separar-nos del mar i seguir en direcció sud per lo Desaigüe de Florençà per una zona d’arrossars, creuarem la séquia d’Illa de Mar i en arribar a les barraques de Clavero i anirem a la dreta pel Camí del Pregó; passat 1,5 km anirem a l’esquerra pel Camí de les Salines del Ballester, creuarem el Riet Fondo pel Pont Alt i passat 1 km anirem a l’esquerra pel Camí de Corre, creuarem la carretera T-340 i seguirem en direcció sud fins arribar al canal de l’Esquerra de l’Ebre, ja a Deltebre.

Podreu obenir el fulletó d'aquesta excursió tot CLICANT AQUÍ

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, a partir del 13 d'octubre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, de dilluns a divendres al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat de 18,30 h a 20,30 h. Exclusivament durant la setmana d'inscripcions.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 30 € + 5 els no socis/es + 6 per llicència temporal, si cal.

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 6 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 30+6 = 36 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 6+5= 11 euros, és a dir, hauran de pagar 36 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 30+5 = 35 euros.
Segons la normativa vigent, els clubs i entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon i per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Bassa de les Olles
Amb 54 hectàrees és la llacuna més petita de Delta. Es troba situada a sud de la població de l’Ampolla, a la banda de la platja de l’Arenal, en direcció a l’illa de Mar.
Durant els anys 1600-1700, quan encara no existia el Delta, aquest llacuna va ser una de les primeres desembocadures del riu Ebre.
Les llacunes conformen una part fonamental dels ecosistemes del Delta de l’Ebre, sobretot si es té en compte que es tracta de la zona humida més gran de Catalunya i la segona més gran de la península Ibèrica.
Les basses litorals connecten directament amb la mar i estan envoltades d’arrossars, tot creant un mosaic de textures naturals incomparable. De fet, és el cicle productiu de l’arròs el responsable de marcar els tempos del paisatge i de la natura, ja que condiciona les oscil·lacions en el nivell de salinitat de la terra incidint directament en la gran diversitat de flora i fauna que hi conviu al territori.
Entre arrossars i dunes, comunicada directament amb la badia del Fangar, aquesta llacuna és una de les zones amb més riquesa natural i varietat d’ambients del Delta de l’Ebre. Aquest escenari és refugi d’una important població nidificant d’aus aquàtiques, com ara flamencs, ànecs collverd, agrons blancs, blauets i camallargues.
La Llacuna disposa de quatre miradors diferents. El mirador principal és de 360 graus. Està condicionat perquè es pugui accedir en cadira de rodes. És el mirador més alt de la llacuna i també és el lloc ideal per fer fotografies d’albes i capvespres.
En l’entorn es poden apreciar unes magnífiques vistes als camps d’arròs.
El principal encant és la proximitat de la Llacuna a la mar de la badia del Fangar.

El Goleró
Situat a mig camí entre la badia del Fangar i la platja de l’Arenal, és una zona ideal per l’observació d’aus. Entorn natural que te un ecosistema ric gràcies a la gran diversitat de nutrients que permeten el creixement de les espècies. La majoria d’aquestes són migratòries. El millor moment per observar les aus és durant la sortida i la posta de sol.
Lo Goleró és un antic braç, ara canalitzat, que uneix el riu amb la badia del Fangar.
La platja del Goleró és una platja natural del municipi de l'Ampolla. Està delimitada al nord per la Gola de la Bassa de les Olles, que la separa de la platja de l'Arenal, i al sud per lo Desaigüe de lo Goleró, al límit del terme de Deltebre. Té una longitud de 1.132 metres i una amplada mitjana de 12 metres, formada per sorra i grava. Al rereplatja hi ha un cordó dunar amb rereduna.

El Fangar
El Punta del Fangar és la península que s'endinsa a la mar al nord de la desembocadura de l'Ebre, davant la badia del Fangar dins del municipi de Deltebre, al Baix Ebre.
Es tracta d'una extensa fletxa litoral que inclou el sistema de sorrals i dunes mòbils més ben construït del Delta. Des del punt de vista de la fauna, l'aspecte més destacat és la importància de la zona per a la cria dels ocells marins. Té, a més, una considerable importància com a àrea de refugi i alimentació d'espècies d'ocells aquàtics migratoris. El corriol camanegre i el xatrac nidifiquen a la península a la primavera. La península té uns 6 km de llargada i 3 km d'amplada màxima, fins a arribar al seu extrem, que rep el nom de punta del Fangar.
Una pista de sorra compacta creua el Fangar per la qual es pot circular o caminar fins a arribar a la meitat, al mirador, al far o l'extrem nord de la península. Entre l'1 d'abril i el 15 d'agost, està prohibit entrar a les àrees de nidificació, que estan resguardades pels cordons de la vora de la pista. Uns sorrals immensos predominen en aquesta zona i el que té més valor ecològic són les formacions de dunes, ja que són de les més ben conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi de vida per a molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi. Hi ha dos tipus de dunes, unes fixades amb la vegetació a sobre i altres mòbils sense vegetació. No es pot caminar en cap d'elles per la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més important està situada a la platja de la Marquesa, a la dreta de la pista que arriba al Fangar.
S'hi aixeca el característic far del Fangar en mig de les dunes. És una torre lluminosa que indica als vaixells la proximitat de la punta del Fangar. La llum que projecta, blanca, es veu intermitentment cada 12 segons i té un abast de fins a 12 milles mar endins.

Deltebrer
És la població més propera a la desembocadura. Les illes de Gràcia i de Sant Antoni formen part del terme municipal, així com el nucli de Riumar. Dins dels límits del seu terme municipal, hi ha tres espais d'interès natural: la punta del Fangar —amb lo port i la platja homònims—, la llacuna del Canal Vell i el Garxal. A Deltebre hi ha l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Els orígens sobre com es formen els nuclis de Jesús i Maria i de la Cava són encara incerts. Les primeres notícies sobre l'ocupació del territori que avui configura el municipi de Deltebre es remunten a la conquesta cristiana dirigida per Tortosa a mitjan segle xii. El Delta passa a ser «territori d'ús i profit» dels veïns de Tortosa i suposa una font de riquesa pels recursos que ofereix: sal marina, peix, pastures, sosa, regalèssia, blat, etc.
Un fet determinant per a la configuració de l'actual població de Deltebre fou el canvi en el curs del riu en direcció a la gola de Migjorn, que va tenir lloc al segle XVII, quan el riu abandonà els meandres que el portaven a desembocar per la Marquesa i Goleró (Riet Saida i Riet Fondo) i passà a desembocar en línia recta com ho fa en l'actualitat. Aquest canvi d'orientació del curs del riu possiblement va ser propiciat per la construcció d'una sèquia o “cava” que s'hauria fet entre el revolt que feia el riu enmig de l'actual nucli urbà de Deltebre i unes basses que hi havia a la part baixa, entre el poble i la Catxa. Tenint en compte això, el topònim de la Cava tindria el seu origen en aquesta sèquia.
Tenim constància de l'existència de diversos nuclis de població que convivien de forma aïllada al Galatxo, al Racó de Bomba o al Pregó. La variació en el curs del riu els obligà a desplaçar-se a llocs en més recursos com al costat de dalt de la vora del riu (Hortets) o a la part de baix, al costat de l'antiga cava. La gent anirà progressivament apropant-se, cultivant i edificant al mig de l'antic meandre. Al segle XIX els nous nuclis de població tenien prou importància perquè l'any 1818 el Bisbat de Tortosa fes construir l'església de Sant Miquel i, poc després, el cementiri.

El Port de la Selva - Cadaqués

Sant Pere Pescador - L´Escala

Coll de Sant Bartomeu - coll Font Cera

Niu de l'Àliga - l'Ampolla