Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore

Avinyó, 19 pral. 08002 Barcelona
infoaeef@gmail.com
Tel. 623 422 942

ACTUALEMENT EL LOCAL i L'ACCÉS A SECRETARIA ESTARÀ OBERT ELS DIMARTS DE 18.30 A 20.30 H.

Tambés estarà obert per determinades activitats, com són les reunions de junta, trobades dels dijous, els pràctiques de tir amb arc, etc.

A més, si necessiteu fer alguna gestió de Secretaria podeu trucar els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18.30 a les 20.30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

Sender de la Mediterrània

PRESENTACIÓ
El GR 92 és una proposta adequada, engrescadora i amb contingut sòlid i iteressant.

Aquest és un sender emblemàtic en el conjunt de la xarxa Catalana de Senders de la FEEC.
El seu recorreut, de 670 km, representa conèixer quasi tota la façana litoral de Catalunya, ja que en bona part és el camí de Ronda i transcorre per paratges extraordinaris, tant per la costa Brava, la costa Central com per la costa tarragonina.

És important tant pel seu contingut paisatgístic com per l'històric. A més cal tenir en compte que forma part, dins de l'Estat espanyol, del sender europeu E-12.

Recentment se li han fet dues variacions, una a la zona de Vilanova i la Geltrú i l'altra al delta de l'Ebre. I encara n'hi ha una tercera, que està en procés, que el farà passar per la costa des de Blanes a Sitges, sempre amb l'anim d'acostar-lo al màxim a la costa ara que hi ha possibilitats de fer-ho.

Totes les sortides seran, d'un sol dia, totes en dissabte.

NORMATIVA

01.- Les sortides estan obertes a tothom amb un mínim d'experiència en excursionisme.
02.- Les places són limitades i s’adjudicaran segons l'ordre d'inscripció.
03.- A totes les sortides cal portar roba i calçat adequat a la muntanya i a l’activitat.
04.- A les excursions, al davant hi haurà una persona de l'organització a la que no es podrà avançar!!!
05.- L'organització es reserva el dret d'alterar la data i/o l'itinerari d'alguna sortida. Les dades que figuren als documents de cada excursió estan subjectes a possibles modificacions, els participants seran informats oportunament en el moment de la pre-inscripció i a través del web: https://aeef-barcelona.org
06.- La plaça solament es considerà reservada quan s’hagi efectuat la pre-inscripció i l’abonament de l’import establer abans del DIVENDRES de la setmana anterior a la sortida, al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona (cal indicar el nom i els cognoms)
07.- La no presentació en el lloc i/o a l'hora de sortida implica la pèrdua de tots els drets i de tota possibilitat de reclamació.
08.- Per a cada una de les sortides es confeccionarà un document per informar dels punts remarcables de l’excursió (pobles, ermites, etc.) que es hi haurà al llarg de l'itinerari.
09.- Si es prodeix una baixa de les inscripcions serà l'organització qui determini qui l'ocupa i en cap cas serà qui s'ha donat de baixa qui prengui aquesta decissió.
10.- D'acord amb la normativa vigent, els participants han de estar en possessió de la llicència federativa de la FEEC. Caldrà presentar aquesta llicència a la sortida de l'activitat.
11.- La direcció de la excursió podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la excursió requereix.
12.- En compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) de 1571999, de 13 de desembre, les dades de les persones inscrites a qualsevol de les sortides d'aquesta activitat seran incorporades en un fitxer titularitat de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore per tal de poder participar en les activitats d'aquesta associació i de mantenir-vos informat/da de les activitats de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.
Així mateix, us informem que podrà exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o d'oposició, d'acord amb els terminis previstos per la llei, a través d'una sol·licitud, per carta o per correu electrònic, dirigida a: Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore.- NIF: G- 58125725. Avinyó, 19, prl. 08002 Barcelona.- infoaeef@gmail.com.
13.- El sol fet d’inscriure’s a l’activitat significa la plena acceptació d'aquestes normes i l'acceptació de que la imatge de la persones inscrites en la participació en aquesta activitat pugui ser inclosa en qualsevol mitjà de que disposi l'entitat per tal de fer-ne la seva publicitat.

Fitxa Tècnica

Sortida de Barcelona amb autocar: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Hora de sortida: 7:30 h
Arribada a Garraf: retorn a Barcelona amb transport públic, Rodalies, a càrrec del participant.

Longitud: 15,350 km aprox.                
Durada:  4.30 h. aprox.
Desnivell acumulat: de pujada: 250 m de baixada: 260 m.
Menjars: Esmorzar durant l'excursió i dinar al final del recorregut, cal portar esmorzar i dinar per consumir a la muntanya.
Itinerari: Mare de Déu de Bruguers (1), castell d’Eramprunyà (2), coll de la Clota (3), pou de les Agulles (4), coll Sostrell (5), la Morella (6), Campgràs (7), pla d’en Querol (8), la Pleta (9), pedrera de les Pedrisses (10) i Garraf (11).

Recorregut a peu:Sortirem del santuari de la Mare de Déu de Bruguer per un camí que puja en direcció oest i que ens portarà a l’accés del castell d’Eramprunyà, que queda a la dreta, hem arribat a la pista d’accés al castell i la seguim a l’esquerra, aviat arribarem a una bifurcació on seguirem per la pista de l’esquerra, més endavant deixarem aquesta pista i prendrem un camí a la dreta que ens portarà al coll de la Clota, on hi ha una creu, seguirem per la tercera pista de l’esquerra per dins el bosc i aviat prendrem un camí a l’esquerra que ens retornarà a la pista més endavant i la seguirem a l’esquerra, més endavant deixarem la pista i prendrem un camí a l’esquerra per dins el  bosc, arribarem a una pista i la seguirem a l’esquerra, deixarem dues pistes a l’esquerra i creuarem el coll Sostrell i seguirem per un camí que ens farà pujar a la Morella, baixarem pel costat oposat i arribarem a una pista que la seguirem a l’esquerra; més endavant deixarem a l’esquerra la barraca de Campgràs i arribarem a una pista, no la seguirem, farem uns drecera i en retornar a la pista la seguirem a l’esquerra fins al pla d’en Querol, on hi ha una bifurcació i anirem per la pista de l’esquerra que ens portarà a la Pleta, deixarem les instal·lacions a l’esquerra i seguirem per una pista en direcció est, aviat arribarem a una bifurcació on anirem a l’esquerra i arribarem a la pista pavimentada d’accés a la Pleta la seguirem uns metres i aviat la deixarem per seguir un camí a la dreta que ens portarà a la pedrera de les Pedrisses, al final de la qual prendrem un camí a l’esquerra que després de diverses giragonses ens portarà al Garraf.

PRE-INSCRIPCIONS
Per obtenir una plaça, a partir del 4 de novembre, és imprescindible efectuar la pre-inscripció tot trucant, en les dates establertes per a cada sortida, els dilluns, dimecres i divendres feiners de les 18:30 a les 20:30 hores al tel. 623 422 942, Sra. Montserrat.

Socis de l'AEEF amb llicència federativa és de 17 euros.
Cal tenir en compte que aquest preu sols correspon a la tornada amb autocar, la tornada des del santuari de Bruguers, l'anada es farà amb transport públic a càrrec dels participants (consulteu la fitxa tècnica)

CAL TENIR EN COMPTE ELS CASOS SEGÜENTS: Els socis de l’AEEF que no disposin de llicència federativa se’ls haurà de donar d’alta de la llicència temporal de la FEEC, la qual cosa els comportarà un increment de 6 euros a l’import d’inscripció establert de la caminada 17+6 = 23 euros.
Les persones que no són sòcies de l’AEEF i no disposen de la llicència hauran de causar alta a l’AEEF com a socis temporals per tal que l’entitat els pugui tramitar la llicència temporal de la FEEC, això comportarà un increment de la inscripció a la caminada de 6+5= 11 euros, és a dir, hauran de pagar 28 euros.
Les persones que disposen de la llicència federativa però que no són socis de l’AEEF hauran de pagar 5 euros per tal de ser donats d’alta com a socis temporals de l’AEEF, és a dir hauran de pagar 17+5 = 22 euros.
Segons la normativa vigent, els clubs i entitats esportives no podem deixar participar a les nostres activitats a persones que no en siguin sòcies, altrament estem incorrent en una alegalitat perquè es tractaria d’una activitat comercial (que són les agències de viatges) que no ens correspon i per a la qual no estem donats d’alta al registre corresponent.

Cal fer la transferència de la inscripció al compte: ES97 3140 0001 9800 1707 2600, Caixa de Guissona i fer constar el nom i cognoms dels inscrits.

Castell i capella d’Eramprunyà
Les restes del castell i la capella de Sant Miquel d'Eramprunyà formen un notable conjunt situat dalt d'una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes sobre el delta del Llobregat i part del Garraf.
El conjunt consta de tres recintes fortificats: el principal o superior situat a 402 metres d'altitud on hi ha les ruïnes del castell palau gòtic–, el jussà situat a 392 m, on hi ha l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà, i l'exterior a 319 m, on es pot veure una part important de l'antiga muralla. Al recinte principal, envoltat per murs que en molts trams tenien 50 cm de gruix fets amb petits carreus, s'hi accedia a través d'un pont de pedra (actualment es fa per una passera de fusta). El baluard que defensava el portal té un gruix de 90 cm al parament més meridional.
El castell és citat per primera vegada l'any 957, tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat, Sitges i Olivella.
La capella de Sant Miquel d'Eramprunyà, d'estil romànic, tot i que transformada, és un edifici d'una sola nau que originàriament era parròquia castral presenta paraments amb múltiples fases de construcció. S'hi distingeixen tres etapes. Una primera, preromànica, de la qual resten els murs laterals interiors. Una altra de romànica, de la qual resten els murs laterals exteriors i l'arrencada de la volta de canó de l'antic absis. I una tercera de moderna, de la qual resten les parets frontal i posterior, i la coberta amb volta, característica del gòtic renaixentista, de factura molt modesta. Al voltant de l'ermita, es poden veure tombes antropomorfes
El temple romànic data de la primera meitat del segle xii, tot i que potser aprofita una paret sud més antiga.

Pou de les Agulles
Antic pou d'aigua excavat sobre cavitat natural, té forma circular amb 2,5 metres de diàmetre i 6 metres de fondària amb el fons ocupat, segons la temporada, per un dipòsit d'aigua. Antic fenomen càrstic totalment transformat per la mà de l'home amb la intenció de retenir les aigües de petites infiltracions. No cal dir que la morfologia primitiva està totalment emmascarada per les obres realitzades.
La primera referència, com a fenomen espeleològic, la dona Norbert Font i Sagué l'any 1897. A principis del 2020 el pou de les Agulles va ser tapat amb formigó.

la Morella
És el segon cim més alt del massís del Garraf, el terreny està constituït per calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior. Els seus encontorns contenen diversos avencs. També hi ha la cua de l'antic Abocador del Garraf avui dia en procés de restauració.
Al cim podem hi ha un vèrtex geodèsic (referència 283130001).

La Pleta
És un edifici modernista que era propietat de la família Güell, es va construir per a corrals de bestiar. L'obra és del 1894. Actualment l'edifici és la seu de l'Oficina del Parc del Garraf, gestionat per la Diputació de Barcelona.
És una masia formada per un cos central i dos laterals. Tots ells de planta baixa, pis i golfes. Porta principal d'entrada formada per dovelles de pedra, seguint la mateixa forma que les finestres, les quals no són de pedra, sinó de maó vist. De maó vist també són les impostes que recorren l'edifici assenyalant el començament de cada pis. Cobertes a dos vessants, els cossos laterals de forma una mica corbada. El cos central és recte. Al costat de la casa hi ha una cisterna cònica.

El Garraf
Amb el topònim “Garraf” es designen tres realitats diferents:
El massís del Garraf constitueix un conjunt de muntanyes baixes, amb alçàries màximes al voltant dels 600 metres. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, on la depressió litoral es veu limitada pel mar. Les muntanyes de Garraf són, majoritàriament, de tipus calcari amb molts avencs i coves. El margalló és una espècie habitual al massís de Garraf.
La comarca del Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936. Estava integrada per vuit municipis i pertanyia a la Regió III, amb capital a Tarragona. El nom prové de l'àrab "garrafa" (غراف), que vol dir "sínia" o "lloc d'aigües abundants". Limita amb l'Alt Penedès pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedès per l'oest i amb la mar Mediterrània pel sud.
Garraf  població situat al fons de la cala del mateix nom, dins del municipi de Sitges. Un lloc d'estiueig i té una platja freqüentada,  on s'han filmat diversos anuncis de televisió, que forma una petita cala amb pintoresques casetes, que contrasta amb el rocallós massís del Garraf.
Té una esglesiola, dedicada a santa Maria Estrella del Mar i també, el celler Güell, visible des de la carretera.
El topònim "Garraf", que dona nom al massís i a la comarca, fou esmentat ja el 1011. També fou el nom de l'antic priorat de Sant Vicenç de Garraf, normalment anomenat Sant Vicenç de Pedrabona, fundat per Alfons el Cast el 1163. L'establiment religiós es trobava a l'esquerra del torrent de Garraf, a prop de la masia de Can Lluçà; l'anomenada Era del Prior i el coster de la Fita poden ser-ne els darrers vestigis. El priorat de Sant Vicenç era ja en decadència al segle xiv, i el 1423 fou unit a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Tot i que antigament Garraf era un petit poble de pescadors, el port actual fou construït l'any 1902 per donar sortida als materials d'una pedrera que es feia servir en una de les ampliacions del port de Barcelona.
Església de Santa Maria Estrella del Mar
Petita església del poble del Garraf totalment arrebossada en blanc. Hi ha un campanar de base quadrada al costat del portal d'entrada a la façana principal.
Edifici de planta força convencional dins dels paràmetres de l'arquitectura religiosa, donada la relativament recent data de la seva construcció, a mitjans del segle XX. L'església presenta planta de creu llatina, amb cobertes de teula a doble vessant i paraments exteriors arrebossats i encallats.
En els seus peus s'identifica un porxo, situat a la banda esquerra, que dona accés a l'entrada principal i que està conformat per arcs de mig punt.
A la banda dreta se situa el campanar, de planta quadrada amb els angles aixamfranats, que disposa d'una obertura d'arc de mig punt en cadascuna de les seves cares, així com d'una cornisa superior i d'una coberta de pavelló d'obra.
Pel que fa a les façanes laterals, l'esquerra presenta un seguit d’arcuacions cegues que ocupen la meitat inferior del parament, mentre que la dreta és llisa; en ambdues s'identifiquen diverses finestres -també amb forma d'arc de mig punt- que proporcionen llum natural a l'interior del temple.
El Celler Güell
L'any 1871, Eusebi Güell i Bacigalupi adquirí al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s'arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex.
És un conjunt modernista d'edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, que l'hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, en fan coautor el mateix Gaudí.
En destaquen els arcs parabòlics, l'ús del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referències medievalistes. De composició orgànica, mur lateral i teulada es fonen en un únic prisma triangular ajagut sobre una de les cares.
La construcció ha esdevingut modernament un establiment de restauració.

Margalló
El margalló Chamaerops humilis, és l’única palmera autòctona de Catalunya, al massís del Garraf se'n pot trobar fàcilment
Aquest tipus de palmera és força menuda, de tres o quatre metres d’alçària a tot estirar, si bé en general no arriba a ser tan alta. Les fulles són grosses, en forma de ventall, i surten per tot el tronc, des de la mateixa base. Es tracta d’una espècie molt resistent als incendis.
L’hàbitat idoni per al margalló són zones obertes i assolellades i no gaire allunyades de la costa. Sobretot se sol trobar en regions costerudes i molt pedregoses i habitualment força eixutes.
L’entorn més proper de l’àmbit metropolità on se’n poden veure en plena natura és el massís del Garraf.
De fet, del Garraf cap al sud, se’n poden veure a bona part de la costa peninsular fins al sud de Portugal. També n’hi ha al litoral de la Provença, a part de la costa occidental d’Itàlia, a Sardenya, a Sicília i al nord d’Àfrica. Es tracta, doncs, d’una espècie força estesa per la Mediterrània occidental.

El Port de la Selva - Cadaqués

Sant Pere Pescador - L´Escala

Coll de Sant Bartomeu - coll Font Cera